La radio atraviesa, replantea el cotidiano, favorece el viaje creativo y se sirve de sinergias afiladas y alianzas que comulgan por un espacio compartido. Voces purgatorias frente a las mediáticas que se impulsan mediante mantras tendenciosos hacia un imaginario de fronteras.
Desde El Lado Oscuro del Raval se disponen saberes e inquietudes que interpelan a la indiferencia de aquellas que discurren por otros lares, desde la distancia necesaria, aun con el fin de evitar el abismo intransitado. Compartir el mismo suelo. Poder andar los unos hacia otros sobre el puente del habla.
En la era del individualismo, resulta vital necesidad que surjan cada vez más espacios de encuentro, rompedores de estigmas infundados, donde imaginar y crear ese horizonte hacia el que dirigirse, esa utopía que nos alienta y abraza en la riqueza de lo diverso. Desde la primera persona hacía el plural de quienes, al fin y al cabo, nos deben sostener.
Somos la cara B, aquella que a pesar de los pesares, resulta del ser, del guardarnos.
——————————————————————————————————————————
La ràdio travessa, replanteja el quotidià, afavoreix el viatge creatiu i se serveix de sinergies esmolades i aliances que combreguen per un espai compartit. Veus purgatorias enfront de les mediàtiques que s’impulsen mitjançant mantres tendenciosos cap a un imaginari de fronteres.
Des del Costat Fosc del *Raval es disposen sabers i inquietuds que interpel·len a la indiferència d’aquelles que discorren per uns altres lares, des de la distància necessària, fins i tot amb la finalitat d’evitar l’abisme intransitat. Compartir el mateix sòl. Poder caminar els els uns cap als altres sobre el pont de la parla.
En l’era de l’individualisme, resulta vital necessitat que sorgeixin cada vegada més espais de trobada, trencadors d’estigmes infundats, on imaginar i crear aquest horitzó cap al qual dirigir-se, aquesta utopia que ens encoratja i abraça en la riquesa del divers. Des de la primera persona feia el plural dels qui, al cap i a la fi, ens han de sostenir.
Som la cara B, aquella que malgrat tot, resulta de l’ésser, del guardar-nos.