Dia de la Poesia 2025

Estimades seguidores de Ravalmedia,

us compartim el superprograma de dia de la poesia Fake. Dic fake, perquè el dia què ho vam fer realment no era el dia de la poesia, ja què tot i ser molt bones amb el que fem, no tenim el poder de controlar la pluja. Així doncs al programa què podeu escoltar en aquesta entrada, podreu viure i escoltar la jornada comunitària del dia de la poesia, on vam tenir i representants de diferents equipaments, col.lectius i associacions del barri parlant sobre el desamor i l’amor a la comunitat!

Recorda que Ravalmedia és el teu micro més proper, l’altaveu més potent i la sintonia més càlid!

Dia de la Poesia 2025 Llegeix més »

Ràdio comunitària de Sant Jordi 2025

Com cada any, des de Ravalmedia posem a disposició la ràdio comunitària de Colectic per tal de que hi passin coses, i donar altaveu a projectes, entitats i associacions d’aquí, d’aprop.

Projectes com, el Lado Oscuro del Raval, la despedida de una de les treballadores emblemàtiques de la Biblioteca Sant Pau, La traginera, la presentació del fotollibre de revive art, la Mediateca o la presentació d’un TR sobre brigadistes internacionals, han estat unes quantes mostres de l’ús i necessitat de col.lectivitzar altaveus i espais d’expressió i informació de proximitat.

Moltes gràcies a la Clara i la Sara del servei de dinamització comuitària del Raval,  per fer-ho possible.

Recorda que Ravalmadia és el teu micro més proper, l’altaveu més potent i la sintonia més càlida!

Ràdio comunitària de Sant Jordi 2025 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – San Jordi y las (des)mejoras en Reducción de Daños. Cap. núm. 56

Jornada de reflexión post-San Jordi y las (des)mejoras de la Reducción de Daños.  Porque sabemos agradecer a pesar de lo vivido, porque de todo comienza a ser ya mucho tiempo, porque sabemos hacer del escapismo un arte, porque siempre queda espacio para nuevas libertades, y porque nos dejamos querer por ti, -y por vosotrxs-. Estas serían algunas de las credenciales que compartimos con nuestro querido Enrique Bunbury,  porque las cosas cambian, a pesar de los pesares.

El Lado Oscuro del Raval agradece, analiza  y critica el momento actual de la Reducción de Daños en medio de la resaca post Sant Jordis, princesas y dragones sin mazmorras.

Te esperamos en este viaje al abismo de la crítica constructiva en vistas a la mejora.

—————————————————————————————————-

Jornada de reflexió post-Sant Jordi i les (donis)millores de la Reducció de Danys. Porque sabemos agradecer a pesar de lo vivido, porque de todo comienza a ser ya mucho tiempo, porque sabemos hacer del escapismo un arte, porque siempre queda espacio para nuevas libertades, y porque nos dejamos querer por ti, -y por vosotrxs-. Aquestes serien algunes de les credencials que compartim amb el nostre volgut Enrique Bunbury, perquè les coses canvien, malgrat tot.

El Lado Oscuro del Raval agraeix, analitza i critica el moment actual de la Reducció de Danys enmig de la ressaca post Sant Jordis, princeses i dracs sense masmorres.

T’esperem en aquest viatge a l’abisme de la crítica constructiva en vistes a la millora.

El Lado Oscuro del Raval – San Jordi y las (des)mejoras en Reducción de Daños. Cap. núm. 56 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Deshauciadxs – Cap. núm.55

La tortura  que supone, a día de hoy, el acceso a la vivienda, se presenta como un mal sueño kafkiano, este se reproduce en forma de bucle. Transitamos, -como ya hicimos en tiempos pasados con nuestra queridísima Joana del Sindicat d’Habitatge de Ciutat Vella-, este mal sueño, el cual suele enmascararse a través de diferentes sufrimientos como los problemas de salud mental que genera, las diferentes violencias y llegando a exasperar y frustrar a la inmensa mayoría de la población, sin olvidar a aquellas personas que perdieron la vida como consecuencia de la continua vulneración de un derecho tan básico.

Los poderes fácticos que manejan las cuerdas de la marioneta estado llegan a provocar un simulacro de síndrome de Estocolmo a una parte de la población que en ocasiones se ven afectadas en un sinsentido; el tan habitual oprimido que defiende al opresor.

El Lado Oscuro del Raval sigue los pasos del querido Javier Krahe , se apodera del “me gustas democracia porque estas como ausente” y camina hacia el “me gustas acceso a la vivienda porque ni se te ve ni se te escucha” para buscar la luz en medio del túnel en que nos hallamos.

—————————————————————————————————-

La tortura que suposa, avui dia, l’accés a l’habitatge, es presenta com un mal somni kafkià, que es reprodueix en forma de bucle. Transitem, -com ja vam fer en temps passats amb la nostra estimadíssima Joana del Sindicat d’Habitatge de Ciutat Vella-, aquest mal somni, que sol enmascararse a través de diferents sofriments com els problemes de salut mental que genera, les diverses violències, arribant a exasperar i frustrar a la immensa majoria de la població, sense oblidar a aquelles persones que van perdre la vida a conseqüència de la contínua vulneració d’un dret tan bàsic.

Els poders fàctics que manegen les cordes de la marioneta estat arriben a provocar un simulacre de síndrome d’Estocolm a una part de la població que a vegades es veuen afectades en un contrasentit; el tan habitual oprimit que defensa a l’opressor.

El Lado Oscuro del Raval segueix els passos del volgut Javier Krahe , s’apodera del “m’agrades democràcia perquè aquestes com a absent” i camina cap al “m’agrades accés a l’habitatge perquè ni se’t veu ni se t’escolta” per a buscar la llum enmig del túnel en què ens trobem.

El Lado Oscuro del Raval – Deshauciadxs – Cap. núm.55 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Pasando el tiempo, el tiempo nos pasa – Cap. núm. 54

En la infinita trampa del tiempo en que nos hallamos, una amalgama de ratos, algunos inconexos, traza el recorrido particular de cada unx y, lenta pero inexorablemente, atrapa a lxs oscurxs presentes de este lado, tejiendo nuevamente, la enredadera de riesgos y placeres.

Déjate atrapar por la red de El Lado Oscuro del Raval.

——————————————————————————————————————–

En l’infinit parany del temps en que’ns trobem, una amalgama d’estones, algunes inconnexes, traça el recorregut particular de cadascun/a i, lenta però inexorablement, atrapa als/les oscurxs presents d’aquest costat, teixint novament la planta enfiladissa de riscos i plaers.

Deixa’t atrapar per la xarxa de El Lado Oscuro del Raval.

 

 

El Lado Oscuro del Raval – Pasando el tiempo, el tiempo nos pasa – Cap. núm. 54 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Sexoaldestruktion – Cap. núm. 53

El Lado Oscuro del Raval tiene el propósito de sumergirse en las profundidades de la sexualidad y sus quehaceres. Abordando temas como la identidad de género, el origen y (sin)sentido del tabú que envuelve este regalo de la naturaleza con todas sus implicaciones. Desde el cotidiano y sus rutas paralelas, se identifican diferentes modelos relacionales, poniendo en los tópicos que acompañan este ámbito tan importante de nuestra sociedad….

Es de todxs sabido que, desde el libre albedrío que nos caracteriza,  segurxs estamos de haber dejado un sinfín de frentes abiertos y demás por descubrir. El entretenimiento y buen rato siempre es garantía de El Lado Oscuro del Raval.

——————————————————————–

El Lado Oscuro del Raval té el propòsit de submergir-se en les profunditats de la sexualitat i els seus quefers. Abordant temes com la identitat de gènere, l’origen i (sense)sentit del tabú que embolica aquest regal de la naturalesa amb totes les seves implicacions. Des del quotidià i les rutes paral·leles s’identifiquen diferents models relacionals, posant el focus en els tòpics que acompanyen aquest àmbit tan important de la nostra societat….
És de totes sabut que, des del lliure albir que ens caracteritza, segurs estem d’haver deixat una infinitat de fronts oberts i altres per descobrir. L’entreteniment i bona estona sempre és garantia d’El Lado Oscuro del Raval.

El Lado Oscuro del Raval – Sexoaldestruktion – Cap. núm. 53 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Teoría de la estupidez – Cap. núm. 52

Dietrich Bonhoeffer nos advierte acerca de la peligrosidad de la estupidez, -es más difícil de combatir que la maldad-, ya que no avisa, no se expone, va calando sutilmente en el imaginario compartido y nadie se encuentra a salvo de ella. El Lado Oscuro del Raval se dispone a tomar una pequeña muestra de los entresijos que abrazan a tan familiar cuestión y a valorar en qué medida nos encontramos atrapados entre sus garras, cómo de adaptable es a cualquier momento histórico.


Dietrich Bonhoeffer ens adverteix sobre la perillositat de l’estupidesa, -és més difícil de combatre que la maldat-, ja que no avisa, no s’exposa, va calant subtilment en l’imaginari compartit i ningú es troba a resguard d’ella. El Lado Oscuro del Raval es disposa a prendre una petita mostra dels secrets que abracen a tan familiar qüestió i a valorar en quina mesura ens trobem atrapats entre les seves urpes, com d’adaptable és a qualsevol moment històric.

El Lado Oscuro del Raval – Teoría de la estupidez – Cap. núm. 52 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Okupados entre kumbias, punkys y demás historias – Cap. núm. 51

Okupando el tiempo en diferentes quehaceres necesarios que, a veces, no son tan cotidianos como se espera. El Lado Oscuro del Raval viaja entre lo burdo y lo melódico, desde los orígenes hacia el imaginario compartido en fase de construcción. Estamos trabajando en ello como lema para seguir caminando. Como dijo nuestro querido Diego RJ, no olvides apagar las luces al salir…

————————————————————————————————

Okupant el temps en diferents quefers necessaris que, a vegades, no són tan quotidians com s’espera. El Lado Oscuro del Raval viatja entre el bast i el melòdic, des dels orígens a l’imaginari compartit en fase de construcció. Estem treballant en això com a lema per a continuar caminant. Com va dir nostre volgut Diego RJ, no oblidis apagar les llums en sortir….

 

 

El Lado Oscuro del Raval – Okupados entre kumbias, punkys y demás historias – Cap. núm. 51 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Apúntame a la sala (II) – Cap. núm. 50

Desde las tierras mundanas donde se tiene muy claro que, la clase importa como bien explicaba nuestra compañera Bell Hooks, es de rigor, hacer referencia, nuevamente, a la política del malestar, agradecidxs a quien siempre nos lleva de la mano, la queridísima Alicia Valdes. Nos hallamos en el continuo sinsentido presente. Resulta insultante que todavía se nos planteé  el interrogante formado por nuestra siempre presente Angela Y. Davis, acerca de si  se pueden abolir las prisiones. Sin más prefacio, tenemos el honor de volver a contar con nuestro querido compañero y amigo Rafael Clua, -sin acento-, ajustando cuentas pendientes que tienen que ver con su estudio Apúntame a la sala; un viaje por las salas de consumo de drogas ilegalizadas; ya para otra, esperando volver a contar con su presencia, podemos atender a otras salas de consumo más normalizadas.

Desde el continuo abismo en el que nos posicionamos, El Lado Oscuro del Raval aprovecha para animarte a la continua (auto)crítica y lucha por la mejora personal, la comunitaria.

—————————————————————————————————————————————————————————–

Des de les terres mundanes on es té molt clar que, la classe importa com bé explicava la nostra companya Bell Hooks, és de rigor, fer referència, novament, a la política del malestar, agraïdes a qui sempre ens porta de la mà, l’estimadíssima Alicia Valdés. Ens trobem en el continu contrasentit present. Resulta insultant que encara se’ns vaig plantejar l’interrogant format per nostra sempre present Angela I. Davis, sobre si es poden abolir les presons. Sense més prefaci, tenim l’honor de tornar a comptar amb el nostre benvolgut company i amic Rafael Clua, -sense accent-, ajustant comptes pendents que tenen a veure amb el seu estudi Apunta’m a la sala; un viatge per les sales de consum de drogues il·legalitzades; ja per a una altra, esperant tornar a comptar amb la seva presència, podem atendre altres sales de consum més normalitzades.

Des del continu abisme en el qual ens posicionem, El Lado Oscuro delRaval aprofita per a animar-te a la contínua (acte)crítica i lluita per la millora personal, la comunitària.

El Lado Oscuro del Raval – Apúntame a la sala (II) – Cap. núm. 50 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Día de la radio para todxs – Cap. núm. 49

La radio atraviesa, replantea el cotidiano, favorece el viaje creativo y se sirve de sinergias afiladas y alianzas que comulgan por un espacio compartido. Voces purgatorias frente a las mediáticas que se impulsan mediante mantras tendenciosos hacia un imaginario de fronteras.

Desde El Lado Oscuro del Raval se disponen saberes e inquietudes que interpelan a la indiferencia de aquellas que discurren por otros lares, desde la distancia necesaria,  aun con el fin de evitar el  abismo intransitado. Compartir el mismo suelo. Poder andar los unos hacia otros sobre el puente del habla. 

En la era del individualismo, resulta vital necesidad que surjan cada vez más espacios de encuentro, rompedores de estigmas infundados, donde imaginar y crear ese horizonte  hacia el que dirigirse, esa utopía que nos alienta y abraza en  la riqueza de lo diverso. Desde la primera persona hacía el plural de quienes, al fin y al cabo, nos deben sostener.

Somos la cara B, aquella que a pesar de los pesares, resulta del  ser, del guardarnos.

——————————————————————————————————————————

La ràdio travessa, replanteja el quotidià, afavoreix el viatge creatiu i se serveix de sinergies esmolades i aliances que combreguen per un espai compartit. Veus purgatorias enfront de les mediàtiques que s’impulsen mitjançant mantres tendenciosos cap a un imaginari de fronteres.

Des del Costat Fosc del *Raval es disposen sabers i inquietuds que interpel·len a la indiferència d’aquelles que discorren per uns altres lares, des de la distància necessària, fins i tot amb la finalitat d’evitar l’abisme  intransitat. Compartir el mateix sòl. Poder caminar els els uns cap als altres sobre el pont de la parla. 

En l’era de l’individualisme, resulta vital necessitat que sorgeixin cada vegada més espais de trobada, trencadors d’estigmes infundats, on imaginar i crear aquest horitzó cap al qual dirigir-se, aquesta utopia que ens encoratja i abraça en la riquesa del divers. Des de la primera persona feia el plural dels qui, al cap i a la fi, ens han de sostenir.

Som la cara B, aquella que malgrat tot, resulta de l’ésser,  del guardar-nos.

El Lado Oscuro del Raval – Día de la radio para todxs – Cap. núm. 49 Llegeix més »

Desplaça cap amunt