Colectic.coop

El Lado Oscuro del Raval – Cap. núm. 72 – STOP Aporofobia

 

¿Drogadicción es igual a marginación?…el alcohol es una droga y se encuentra en cualquier supermercado, las benzodiacepinas  también y medio mundo lo tiene recetado… ¿Esto convierte a la gente que bebe una cerveza con amigos o a tu vecina que toma una pastilla para dormir en marginados?…no, por supuesto que no.

¿Entonces porque el resto de adicciones sí?…¿Tendrá que ver algo con la ilegalización?…

Quizás el sistema se contradice y es selectivo…si eres productivo eres bienvenido sino te apartará y criminalizará, empujándote a los márgenes. Mandará a sus secuaces a perpetuar tu situación, penalizándote hasta que termines encarcelado o en un centro de salud  mental.

En definitiva, limpiará las calles en favor de los que sí son productivos a “nivel económico”, cuestión esta también muy subjetiva y debatible, aunque de momento no entraremos en estos derroteros.

¿Hay alternativas?…reinserción o marginación…, -palabras que atraviesan-,quizás  en lo colectivo está la solución y no en el individualismo que nos imponen.

Como alternativa propuesta, voluntad colectiva. El Lado Oscuro del Raval.


Drogoaddicció és igual a marginació?…l’alcohol és una droga i es troba en qualsevol supermercat, les benzodiazepines també i mig món ho té receptat… Això converteix a la gent que beu una cervesa amb amics o a la teva veïna que pren una pastilla per a dormir en marginats?…no, per descomptat que no.

Llavors perquè la resta d’addiccions sí?…Tindrà a veure alguna cosa amb la il·legalització?…

Potser el sistema es contradiu i és selectiu…si ets productiu ets benvingut sinó t’apartarà i criminalitzarà, empenyent-te als marges. Manarà als seus sequaços a perpetuar la teva situació, penalitzant-te fins que acabis empresonat o en un centre de salut mental.

En definitiva, netejarà els carrers en favor dels quals sí que són productius a “nivell econòmic”, qüestió aquesta també molt subjectiva i qüestionable, encara que de moment no entrarem en aquests rumbs.

Hi ha alternatives?…reinserció o marginació…, -paraules que travessen-,potser en el col·lectiu està la solució i no en l’individualisme que ens imposen.

Com a alternativa proposada, voluntat col·lectiva. El Lado Oscuro del Raval.

El Lado Oscuro del Raval – Cap. núm. 72 – STOP Aporofobia Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Cap. núm. 71 – De comunidades y terapias

Las adicciones siempre son perjudiciales, eso no es discutible, siempre que una sustancia condiciona tu realidad, altera tus relaciones personales, familiares e incluso laborales, llevándonos a los márgenes de la sociedad.
Pero también pueden ser el pilar de una identidad rebelde, de una clase social ligada a una manera de sobrevivir en la que encuentran cabida los inadaptados, desposeidos y demás personas que no encuentran su sitio ,o que son simplemente rechazados por el sistema. La identidad de una zona o barrio en concreto de cualquier ciudad, dónde la droga es economía de subsistencia alternativa, como dice la letra de esta canción de Haze, Los Yakis Y Davinia- Rico o Muerto.

Así mismo, como se refleja en este poema escrito por Iñaki titulado ” balada del joven rebelde”…las drogas son un pasaporte o carnet identitario de ese camino que un adicto transita muchas veces sin quererlo, pero que va inevitablemente ligado al consumo y a la adicción, delincuencia, persecución policial, cárcel, centros de rehabilitación, etc.

Y que forjan esa imagen que la sociedad mantiene de marginalidad y donde los adictos, como autodefensa, a veces desarrollamos el orgullo de yonqui.


Les addiccions sempre són perjudicials, això no és discutible, sempre que una substància condiciona la teva realitat, altera les teves relacions personals, familiars i fins i tot laborals, portant-nos als marges de la societat.
Però també poden ser el pilar d’una identitat rebel, d’una classe social lligada a una manera de sobreviure en la que troben cabuda els inadaptats, desposeits i altres persones que no troben el seu lloc ,o que són simplement rebutjats pel sistema. La identitat d’una zona o barri en concret de qualsevol ciutat, on la droga és economia de subsistència alternativa,com diu la lletra d’aquesta cançó de Haze, Els Yakis I Davinia- Rico o Mort.

Així mateix, com es reflecteix en aquest poema escrit per Iñaki titulat ” balada del jove rebel”…les drogues són un passaport o carnet identitari d’aquest camí que un addicte transita moltes vegades sense voler-lo, però que va inevitablement lligat al consum i a l’addicció, delinqüència, persecució policial, presó, centres de rehabilitació, etc.

I que forgen aquesta imatge que la societat manté de marginalitat i on els addictes, com a autodefensa, a vegades desenvolupem l’orgull de ionqui.

 

BALADA DEL JOVEN REBELDE

 

Perros ladrando en tu alma

sedienta de ambrosía y veneno

corres hacia ninguna parte y

como el resto, no encuentras nada.

 

Las sombras de tu destino

se difuminan en la realidad

como en una canción desafinada

otros ocupan tu sitio.

 

Rutina de nueve a tres

cumple y no habrá preocupación

pagar por las comodidades

todos salvo tú aprendieron la lección.

 

Recorriste tantas veces el buen hacer

que se torció la dirección

y ni las luces de la noche

fueron de ayuda para volver.

 

Ahora, donde la calle es tu casa

la libertad es el aire que respiras,

nadie sabe tu nombre, ni quien eres,

nadie puede encontrarte ni vencerte.

 

Ya nunca aceptaste las normas

elegirás siempre los atajos,

diversión con dinero fácil

escapar cuando cambie la suerte.

 

Sexo caprichoso, gratis o pagado,

el amor es siempre tentación,

pero con el tiempo descubriste

que al correr es un pesado fardo.

 

Capitán de un barco hundido

bardo de las noches sin sueño

la vida es una ruleta rusa

y el peligro es tu reino.

 

Bebiendo el horizonte

la ley y el orden andan tras de ti

una vida intensa, morir joven

o envejecer entre barrotes.

 

El orgullo de la furia

fuego que no se apaga

antes muerto que encerrado

llevas en tu corazón tatuado.

 

Tienen tu cara, tu nombre,

el gran hermano todo conoce,

la maquina está preparada

comienza la caza del hombre.

 

Sabias contra quién echabas tus cartas,

el diablo cambió su jugada,

caíste tras mil mañanas

ante una bala ahora condecorada.

 

En cualquier calle o penal

canción de renegados y rebeldía.

en cualquier lengua e idioma

ahora silban tu melodía.

 

Para los que no creen en nada,

los que rehuyen esta realidad,

para el reverso del sistema

una referencia eres, una leyenda serás

 

Iñaki

 

 

 

 

 

El Lado Oscuro del Raval – Cap. núm. 71 – De comunidades y terapias Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Cap. núm. 70 – Ni negro ni blanco

 

Tomando la letra de Fito y Fitipaldis en cuanto a que; Ni negro del todo ni del todo blanco entre los extremos siempre hay mas espacio…. , podríamos decir que, en cierto modo ya estaría, y poco más que añadir.

Desde El Lado Oscuro del Raval nos surge la duda de quién es el raro, dónde está la trampa, será tan difícil o somos más bien complicados. En esta amalgama de dudas os dejamos a  libre interpretación. Barrio, tratamientos, músicas y abrazos varios hacia todxs lxs presentes y en todas sus formas.

Salud y buena compañía!!!!


Prenent la lletra de Fito i Fitipaldis quant a que; Ni negre del tot ni del tot blanc entre els extrems sempre hi ha mes espai…. , podríem dir que, en certa manera ja estaria, i poc més a afegir.

Des de El Lado Oscuro  del Raval ens sorgeix el dubte de qui és el rar, on està el parany, serà tan difícil o som més aviat complicats. En aquesta amalgama de dubtes us deixem a  lliure interpretació. Barri, tractaments, músiques i abraçades vàries cap a todxs lxs presents i en totes les seves formes.

Salut i bona companyia!!!!

El Lado Oscuro del Raval – Cap. núm. 70 – Ni negro ni blanco Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Deshauciadxs – Cap. núm.55

La tortura  que supone, a día de hoy, el acceso a la vivienda, se presenta como un mal sueño kafkiano, este se reproduce en forma de bucle. Transitamos, -como ya hicimos en tiempos pasados con nuestra queridísima Joana del Sindicat d’Habitatge de Ciutat Vella-, este mal sueño, el cual suele enmascararse a través de diferentes sufrimientos como los problemas de salud mental que genera, las diferentes violencias y llegando a exasperar y frustrar a la inmensa mayoría de la población, sin olvidar a aquellas personas que perdieron la vida como consecuencia de la continua vulneración de un derecho tan básico.

Los poderes fácticos que manejan las cuerdas de la marioneta estado llegan a provocar un simulacro de síndrome de Estocolmo a una parte de la población que en ocasiones se ven afectadas en un sinsentido; el tan habitual oprimido que defiende al opresor.

El Lado Oscuro del Raval sigue los pasos del querido Javier Krahe , se apodera del “me gustas democracia porque estas como ausente” y camina hacia el “me gustas acceso a la vivienda porque ni se te ve ni se te escucha” para buscar la luz en medio del túnel en que nos hallamos.

—————————————————————————————————-

La tortura que suposa, avui dia, l’accés a l’habitatge, es presenta com un mal somni kafkià, que es reprodueix en forma de bucle. Transitem, -com ja vam fer en temps passats amb la nostra estimadíssima Joana del Sindicat d’Habitatge de Ciutat Vella-, aquest mal somni, que sol enmascararse a través de diferents sofriments com els problemes de salut mental que genera, les diverses violències, arribant a exasperar i frustrar a la immensa majoria de la població, sense oblidar a aquelles persones que van perdre la vida a conseqüència de la contínua vulneració d’un dret tan bàsic.

Els poders fàctics que manegen les cordes de la marioneta estat arriben a provocar un simulacre de síndrome d’Estocolm a una part de la població que a vegades es veuen afectades en un contrasentit; el tan habitual oprimit que defensa a l’opressor.

El Lado Oscuro del Raval segueix els passos del volgut Javier Krahe , s’apodera del “m’agrades democràcia perquè aquestes com a absent” i camina cap al “m’agrades accés a l’habitatge perquè ni se’t veu ni se t’escolta” per a buscar la llum enmig del túnel en què ens trobem.

El Lado Oscuro del Raval – Deshauciadxs – Cap. núm.55 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Pasando el tiempo, el tiempo nos pasa – Cap. núm. 54

En la infinita trampa del tiempo en que nos hallamos, una amalgama de ratos, algunos inconexos, traza el recorrido particular de cada unx y, lenta pero inexorablemente, atrapa a lxs oscurxs presentes de este lado, tejiendo nuevamente, la enredadera de riesgos y placeres.

Déjate atrapar por la red de El Lado Oscuro del Raval.

——————————————————————————————————————–

En l’infinit parany del temps en que’ns trobem, una amalgama d’estones, algunes inconnexes, traça el recorregut particular de cadascun/a i, lenta però inexorablement, atrapa als/les oscurxs presents d’aquest costat, teixint novament la planta enfiladissa de riscos i plaers.

Deixa’t atrapar per la xarxa de El Lado Oscuro del Raval.

 

 

El Lado Oscuro del Raval – Pasando el tiempo, el tiempo nos pasa – Cap. núm. 54 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Sexoaldestruktion – Cap. núm. 53

El Lado Oscuro del Raval tiene el propósito de sumergirse en las profundidades de la sexualidad y sus quehaceres. Abordando temas como la identidad de género, el origen y (sin)sentido del tabú que envuelve este regalo de la naturaleza con todas sus implicaciones. Desde el cotidiano y sus rutas paralelas, se identifican diferentes modelos relacionales, poniendo en los tópicos que acompañan este ámbito tan importante de nuestra sociedad….

Es de todxs sabido que, desde el libre albedrío que nos caracteriza,  segurxs estamos de haber dejado un sinfín de frentes abiertos y demás por descubrir. El entretenimiento y buen rato siempre es garantía de El Lado Oscuro del Raval.

——————————————————————–

El Lado Oscuro del Raval té el propòsit de submergir-se en les profunditats de la sexualitat i els seus quefers. Abordant temes com la identitat de gènere, l’origen i (sense)sentit del tabú que embolica aquest regal de la naturalesa amb totes les seves implicacions. Des del quotidià i les rutes paral·leles s’identifiquen diferents models relacionals, posant el focus en els tòpics que acompanyen aquest àmbit tan important de la nostra societat….
És de totes sabut que, des del lliure albir que ens caracteritza, segurs estem d’haver deixat una infinitat de fronts oberts i altres per descobrir. L’entreteniment i bona estona sempre és garantia d’El Lado Oscuro del Raval.

El Lado Oscuro del Raval – Sexoaldestruktion – Cap. núm. 53 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Teoría de la estupidez – Cap. núm. 52

Dietrich Bonhoeffer nos advierte acerca de la peligrosidad de la estupidez, -es más difícil de combatir que la maldad-, ya que no avisa, no se expone, va calando sutilmente en el imaginario compartido y nadie se encuentra a salvo de ella. El Lado Oscuro del Raval se dispone a tomar una pequeña muestra de los entresijos que abrazan a tan familiar cuestión y a valorar en qué medida nos encontramos atrapados entre sus garras, cómo de adaptable es a cualquier momento histórico.


Dietrich Bonhoeffer ens adverteix sobre la perillositat de l’estupidesa, -és més difícil de combatre que la maldat-, ja que no avisa, no s’exposa, va calant subtilment en l’imaginari compartit i ningú es troba a resguard d’ella. El Lado Oscuro del Raval es disposa a prendre una petita mostra dels secrets que abracen a tan familiar qüestió i a valorar en quina mesura ens trobem atrapats entre les seves urpes, com d’adaptable és a qualsevol moment històric.

El Lado Oscuro del Raval – Teoría de la estupidez – Cap. núm. 52 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Apúntame a la sala (II) – Cap. núm. 50

Desde las tierras mundanas donde se tiene muy claro que, la clase importa como bien explicaba nuestra compañera Bell Hooks, es de rigor, hacer referencia, nuevamente, a la política del malestar, agradecidxs a quien siempre nos lleva de la mano, la queridísima Alicia Valdes. Nos hallamos en el continuo sinsentido presente. Resulta insultante que todavía se nos planteé  el interrogante formado por nuestra siempre presente Angela Y. Davis, acerca de si  se pueden abolir las prisiones. Sin más prefacio, tenemos el honor de volver a contar con nuestro querido compañero y amigo Rafael Clua, -sin acento-, ajustando cuentas pendientes que tienen que ver con su estudio Apúntame a la sala; un viaje por las salas de consumo de drogas ilegalizadas; ya para otra, esperando volver a contar con su presencia, podemos atender a otras salas de consumo más normalizadas.

Desde el continuo abismo en el que nos posicionamos, El Lado Oscuro del Raval aprovecha para animarte a la continua (auto)crítica y lucha por la mejora personal, la comunitaria.

—————————————————————————————————————————————————————————–

Des de les terres mundanes on es té molt clar que, la classe importa com bé explicava la nostra companya Bell Hooks, és de rigor, fer referència, novament, a la política del malestar, agraïdes a qui sempre ens porta de la mà, l’estimadíssima Alicia Valdés. Ens trobem en el continu contrasentit present. Resulta insultant que encara se’ns vaig plantejar l’interrogant format per nostra sempre present Angela I. Davis, sobre si es poden abolir les presons. Sense més prefaci, tenim l’honor de tornar a comptar amb el nostre benvolgut company i amic Rafael Clua, -sense accent-, ajustant comptes pendents que tenen a veure amb el seu estudi Apunta’m a la sala; un viatge per les sales de consum de drogues il·legalitzades; ja per a una altra, esperant tornar a comptar amb la seva presència, podem atendre altres sales de consum més normalitzades.

Des del continu abisme en el qual ens posicionem, El Lado Oscuro delRaval aprofita per a animar-te a la contínua (acte)crítica i lluita per la millora personal, la comunitària.

El Lado Oscuro del Raval – Apúntame a la sala (II) – Cap. núm. 50 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Día de la radio para todxs – Cap. núm. 49

La radio atraviesa, replantea el cotidiano, favorece el viaje creativo y se sirve de sinergias afiladas y alianzas que comulgan por un espacio compartido. Voces purgatorias frente a las mediáticas que se impulsan mediante mantras tendenciosos hacia un imaginario de fronteras.

Desde El Lado Oscuro del Raval se disponen saberes e inquietudes que interpelan a la indiferencia de aquellas que discurren por otros lares, desde la distancia necesaria,  aun con el fin de evitar el  abismo intransitado. Compartir el mismo suelo. Poder andar los unos hacia otros sobre el puente del habla. 

En la era del individualismo, resulta vital necesidad que surjan cada vez más espacios de encuentro, rompedores de estigmas infundados, donde imaginar y crear ese horizonte  hacia el que dirigirse, esa utopía que nos alienta y abraza en  la riqueza de lo diverso. Desde la primera persona hacía el plural de quienes, al fin y al cabo, nos deben sostener.

Somos la cara B, aquella que a pesar de los pesares, resulta del  ser, del guardarnos.

——————————————————————————————————————————

La ràdio travessa, replanteja el quotidià, afavoreix el viatge creatiu i se serveix de sinergies esmolades i aliances que combreguen per un espai compartit. Veus purgatorias enfront de les mediàtiques que s’impulsen mitjançant mantres tendenciosos cap a un imaginari de fronteres.

Des del Costat Fosc del *Raval es disposen sabers i inquietuds que interpel·len a la indiferència d’aquelles que discorren per uns altres lares, des de la distància necessària, fins i tot amb la finalitat d’evitar l’abisme  intransitat. Compartir el mateix sòl. Poder caminar els els uns cap als altres sobre el pont de la parla. 

En l’era de l’individualisme, resulta vital necessitat que sorgeixin cada vegada més espais de trobada, trencadors d’estigmes infundats, on imaginar i crear aquest horitzó cap al qual dirigir-se, aquesta utopia que ens encoratja i abraça en la riquesa del divers. Des de la primera persona feia el plural dels qui, al cap i a la fi, ens han de sostenir.

Som la cara B, aquella que malgrat tot, resulta de l’ésser,  del guardar-nos.

El Lado Oscuro del Raval – Día de la radio para todxs – Cap. núm. 49 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Apúntame a la sala (I) – Cap. núm. 48

El Lado Oscuro del Raval camina de la mano de nuestro compañero Rafael Clua, presentando la vida y milagros de su estudio etnográfico “Apúntame a la Sala”, donde se recorren los diferentes entresijos que comprende la Reducción de Daños; como dirían nuestros también queridos “Siniestro Total” ¿Quiénes somos, de dónde venimos, a dónde vamos?…

Si el tiempo no se mide en horas sino en ratos y ratitos, algunos más nos han quedado en el tintero, entre contra-tiempos, nos quedamos con esta primera degustación, a la espera del reencuentro.

Desde el realismo mágico de El Lado Oscuro del Raval!!! Siempre fuertes!!!

——————————————————————————————————————————————————————

El Lado Oscuro del Raval camina de la mà del nostre company Rafael Clua, presentant la vida i miracles del seu estudi etnogràfic “Apunta’m a la Sala”, on es recorren els diferents secrets que comprèn la Reducció de Danys; com dirien els nostres també estimats “Siniestro Total   ” Qui som, d’on venim, a on anem?…

Si el temps no es mesura en hores sinó en ratos y ratitos, alguns més ens han quedat en el tinter, entre contra-temps, ens quedem amb aquesta primera degustació, a l’espera del retrobament.

Des del realisme màgic de El Lado Oscuro del Raval!!! Sempre forts!!!

El Lado Oscuro del Raval – Apúntame a la sala (I) – Cap. núm. 48 Llegeix més »

Desplaça cap amunt