General

 

La distopía ya está aquí. Si Orwell o Huxley levantasen la cabeza volverían donde están. Volviendo a nuestro querido Jorge Martínez, (Jorge Ilegal), son tiempos nuevos y salvajes, nadie imaginaba que volviera a contagiarse el común denominador en odios infundados hacia aquellas personas que más difícil lo tienen. Parecían tiempos superados pero el rumor del absoluto parece transformarse en ruido y gritos de señalamiento indiscriminado. Que la narrativa del odio al margen no te embriague y que, desde El Lado Oscuro del Raval, tiendas la mano a tus comunes que, al fin y al cabo, es mayoría, y son los tuyos. Seguimos avanzando en defensa propia.

Ah!!! Y feliz navidad!!! Jou jou jou!!!

---

La distòpia ja és aquí, Si Orwell o Huxley aixequessin el cap es tornarien on son. Tornant al nostre volgut Jorge Martínez, (Jorge Ilegal), són temps nous i salvatges, ningú imaginava que tornés a contagiar-se el comú denominador en odis infundats cap a aquelles persones que més difícil el tenen. Semblaven temps superats però el rumor de l’absolut sembla transformar-se en soroll i crits d’assenyalament indiscriminat. Que la narrativa de l’odi al marge no t’embriagui i que, des de El Lado Oscuro del Raval, tendeix la mà als teus comuns que, al cap i a la fi, és majoria, i son els teus. Continuem avançant en defensa pròpia.

Ah!!! Y bon nadal!!! Jou jou jou!!!

 

Batacazo que nos hemos pegado esta semana en menos de 24h, como quieres que escriba una canción… cuando sólo la muerte te salva de la vida… a buen entendedor/a sobran palabras. Nada más en el horizonte. Escucha este especial de musicalidades huérfanas y sabrás que, alegremente agradecidxs nos despedimos. Espérennos El Lado Oscuro del Raval.

---

Patacada que ens hem pegat aquesta setmana en menys de 24h, cómo quieres que te cante una canción… quan sólo la muerte te salva de la vida… a bon entenedor/a sobren paraules. Res més en l’horitzó. Escolta aquest especial de musicalitats òrfenes i sabràs que, alegrement agradïts/des ens acomiadem. Esperin-nos El Lado Oscuro del Raval.

 

Ràdio Viatgera

Un espai de ràdio comunitària que surt al carrer per estar amb la gent i ser un altaveu per a la comunitat.

En aquesta ocasió participem del Festival Raval(s) un procés de creació i participació comunitària que implica a més de 100 agents entre entitats socials i socioculturals, col·lectives, associacions, equipaments culturals i municipals, centres d’art, centres educatius i veïnat del Raval.

Aquest programa de ràdio va estar acompanyat i liderat per l’Ana i el Zakaria, dues persones que van fer un curs de ràdio per a esdeveniments comunitaris. Ens han ajudat amb el muntatge i desmuntatge de la ràdio i amb la seva participació en l’entrevista explicant la seva experiència.

La segona part és conjuntament amb les Mòniques un grup que forma part del Centre d’Arts Santa Mònica on a través de diferents accions ens mostren la feina feta amb joves del barri.

 

El Lado Oscuro del Raval no ha dejado de funcionar, lxs aquí presentes, podemos asegurar que estos dos últimos programas musicales han sido brutales yendo de Antonio Flores, con las manos en la masa, pasando por Queco, el Barrio y, – a pesar de los pesares y no pocas discusiones-, pasando por Bisbales y Ubagos de Cuenca. Nuestro sistema de grabación no ha estado por la labor y debido a ciertos despistes ha caído en desgracia; vamos, que no se escucha ‘ná de ná’, o más bien se escucha a medias y mal, así que, repetiremos hasta que salga la buena de una vez por todas, volvemos en breve después de las obras y reparaciones varias pertinentes y volveremos fuertes con la actuación en directo, -la de verdá-, de nuestro Mc Jordi la ametralladora de rimas.

Salud para todxs y ondas musicales!!!!!!!!!!!!

---

El Lado Oscuro del Raval no ha deixat de funcionar, els aquí presents, podem assegurar que aquests dos últims programes musicals han estat brutals anant d’Antonio Flores, con las manos en la masa, passant per Queco, el Barrio i, – malgrat tot i no poques discussions-, passant per Bisbales i Ubagos de Conca. El nostre sistema de gravació no ha estat per la labor i a causa d’unes certes distraccions ha caigut en desgràcia; amos, que no s’escolta ‘ná de ná’, o més aviat s’escolta a mig fer i malament, així que, repetirem fins que surti la bona d’una vegada per sempre, tornem en breu després de les obres i reparacions diverses pertinents i tornarem fortes amb l’actuació en directe, -la de verdá-, del nostre Mc Jordi la metralladora de rimes.

Salut per a *todxs i ones musicals!!!!!!!!!!!!

El Lado Oscuro del Raval se enfrenta a una nueva epidemia contagiosa que convive en nuestros barrios, “la gripe del macarrón”. Dicho virus maligno lleva ya mucho tiempo provocando estragos entre lxs moradorxs de las calles. Ni vacunas ni hechizos varios han funcionado hasta el momento pero, a través de los mejores hits de los que disponemos, estamos segurxs que acabaremos con la maldita gripe y sus variantes.

No te bajes de la nave que está a punto de despegar.

---

El Costat Fosc del Raval s’enfronta a una nova epidèmia contagiosa que conviu en els nostres barris, “la grip del macarró”. Aquest virus maligne porta ja molt temps provocant estralls entre lxs moradorxs dels carrers. Ni vacunes ni encanteris varis han funcionat fins al moment però, a través dels millors hits dels quals disposem, estem segurxs que acabarem amb la maleïda grip i les seves variants.

No et baixis de la nau que està a punt d’enlairar.

El Lado Oscuro del Raval como terapia entre iguales, desde el dolor que nos desgarra en nuestro quehacer diario. Como un método de sostén mutuo surge esta conversación improvisada entre los diferentes habitantes que continúan, a pesar de los dolores habituales con los que nos ha tocado vivir, sin rendición y fuertemente posicionados en la denuncia. Convivimos en un no entender continúo, un sinsentido que nos atraviesa.

¿En qué momento se normaliza tanta inhumanidad?

---

El Lado Oscuro del Raval com a teràpia entre iguals, des del dolor que ens estripa en el nostre quefer diari. Com un mètode de sustentació mútua sorgeix aquesta conversa improvisada entre els diferents habitants que continuen, malgrat els dolors habituals amb els quals ens ha tocat viure, sense rendició i fortament posicionats en la denúncia. Convivim en un no entendre continuo, un contra sentit que ens travessa.

En quin moment es normalitza tanta inhumanitat?

El Lado Oscuro  del Raval connecta amb diferents realitats, a nivell espacial i generacional amb un comú denominador, ningú ens ha regalat res. Qui va dir que anava a ser fàcil?, encara que, -com bé s’ha dit en altres ocasions des de l’apropiació in/deVida-, malgrat tot i, contra tot pronòstic, seguim en peus.

---

El Lado Oscuro del Raval conecta con diferentes realidades, a nivel espacial y generacional con un común denominador, nadie nos ha regalado nada. ¿Quién dijo que iba a ser fácil?, aunque, -como bien se ha dicho en otras ocasiones desde la apropiación in/deVida-, a pesar de los pesares y, contra todo pronóstico, seguimos en pie.

Cuando odiar al pobre se convierte en la nueva ola promovida por los medios dopamínicos desinformadores alentados por intereses tiránicos. Cuando la nueva caspa que rebrota del alcantarillado embriaga a las buenas personas, a través del perverso adiestradxr con el objeto de mutilar al mutilado. Sólo queda tomar como alternativa aferrarse al barrio, a nuestrxs vecinxs, a nuestros iguales y seguir ocupando aquellos espacios, que de momento, no fueron sustraídos, y qué mejor  lugar que nuestro centro de operaciones, La Panadería del Padró, los mejores desayunos y meriendas al mejor precio y en la mejor compañía.

El Lado Oscuro del Raval se revela, nuevamente, contra la manipulación mediática y choques planeados dirigidos con la intención de expulsar al barrio en favor de una marca exprimida y exprimidora.

---

Quan odiar al pobre es converteix en la nova ona promoguda pels mitjans dopamínicos desinformadors encoratjats per interessos tirànics. Quan la nova caspa que rebrota del clavegueram embriaga a les bones persones, a través del pervers ensinistrador a fi de mutilar al mutilat. Només queda prendre com a alternativa aferrar-se al barri, a nuestrxs vecinxs, als nostres iguals i continuar ocupant aquells espais, que de moment, no van ser sostrets, i quin millor lloc que el nostre centre d’operacions, El Forn del Padró, els millors desdejunis i berenars al millor preu i en la millor companyia.

El Lado Oscuro del Raval es revela, novament, contra la manipulació mediàtica i xocs planejats dirigits amb la intenció d’expulsar al barri en favor d’una marca espremuda i espremedora.

 

 

Traginant per Ciutat Vella. Camins, veus i resistències.

Entrevistem a Raquel Fernández de la Fundació Tot Raval i en Miquel Barceló de la cooperativa Colectic.

Arriba l’estiu i volem conèixer quines propostes ofereix el barri sobretot per a les famílies quan l’escola s’acaba i a quins espais ens podem apropar.

Raval Estiu Educatiu és un projecte d’àmbit comunitari on han col·laborat moltes entitats, propostes i equipaments en el barri del Raval.

Coneixeu el mapa? Espais del barri per passar-ho bé i no tenir calor aquest estiu.

Escolta el programa i a on trobar refugi.

 

 

 

Momentos bochornosos (des)varios compartidos y superados (o no) por el paso del tiempo. El Lado Oscuro del Raval hace un alegato al ridículo (in)necesario que nos ha acompañado, a quien más o menos, en pasajes del tiempo que quedan en los anales de la historia propia y, a partir de este preciso momento, compartida.

Como modo de empleo de este contenido, se aconseja escuchar acompañado de una bolsa de plástico y/o barreño al alcance, por si las moscas.

Un poco de contenido liviano, ya que la semana siguiente abordaremos, -o trataremos de abordar-, el oscuro mundo prisionil, teniendo en cuenta la censura del documental qué està passant a la pressó de Tv3, diferentes experiencias y procesos, dudas, sugerencias, etc. en la medida de la inaccesibilidad a dicho submundo.

---

Moments vergonyosos (donis)diversos compartits i superats (o no) pel pas del temps. El Lado Oscuro del Raval fa un al·legat al ridícul (in)necessari que ens ha acompanyat, a qui més o menys, en passatges del temps que queden en els anals de la història pròpia i, a partir d’aquest precís moment, compartida.

Com a instruccions d’ús d’aquest contingut, s’aconsella escoltar acompanyat d’una bossa de plàstic i/o gibrell a l’abast, per si de cas.

Una mica de contingut lleuger, ja que la setmana següent abordarem, -o tractarem d’abordar-, el fosc món prisionil, tenint en compte la censura del documental què està passant a la pressó de Tv3, diferents experiències i processos, dubtes, suggeriments, etc. en la mesura de la inaccessibilitat a aquest submon.