El Lado Oscuro del Raval – Apúntame a la sala (II) – Cap. núm. 50

Desde las tierras mundanas donde se tiene muy claro que, la clase importa como bien explicaba nuestra compañera Bell Hooks, es de rigor, hacer referencia, nuevamente, a la política del malestar, agradecidxs a quien siempre nos lleva de la mano, la queridísima Alicia Valdes. Nos hallamos en el continuo sinsentido presente. Resulta insultante que todavía se nos planteé  el interrogante formado por nuestra siempre presente Angela Y. Davis, acerca de si  se pueden abolir las prisiones. Sin más prefacio, tenemos el honor de volver a contar con nuestro querido compañero y amigo Rafael Clua, -sin acento-, ajustando cuentas pendientes que tienen que ver con su estudio Apúntame a la sala; un viaje por las salas de consumo de drogas ilegalizadas; ya para otra, esperando volver a contar con su presencia, podemos atender a otras salas de consumo más normalizadas.

Desde el continuo abismo en el que nos posicionamos, El Lado Oscuro del Raval aprovecha para animarte a la continua (auto)crítica y lucha por la mejora personal, la comunitaria.

—————————————————————————————————————————————————————————–

Des de les terres mundanes on es té molt clar que, la classe importa com bé explicava la nostra companya Bell Hooks, és de rigor, fer referència, novament, a la política del malestar, agraïdes a qui sempre ens porta de la mà, l’estimadíssima Alicia Valdés. Ens trobem en el continu contrasentit present. Resulta insultant que encara se’ns vaig plantejar l’interrogant format per nostra sempre present Angela I. Davis, sobre si es poden abolir les presons. Sense més prefaci, tenim l’honor de tornar a comptar amb el nostre benvolgut company i amic Rafael Clua, -sense accent-, ajustant comptes pendents que tenen a veure amb el seu estudi Apunta’m a la sala; un viatge per les sales de consum de drogues il·legalitzades; ja per a una altra, esperant tornar a comptar amb la seva presència, podem atendre altres sales de consum més normalitzades.

Des del continu abisme en el qual ens posicionem, El Lado Oscuro delRaval aprofita per a animar-te a la contínua (acte)crítica i lluita per la millora personal, la comunitària.

El Lado Oscuro del Raval – Apúntame a la sala (II) – Cap. núm. 50 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Día de la radio para todxs – Cap. núm. 49

La radio atraviesa, replantea el cotidiano, favorece el viaje creativo y se sirve de sinergias afiladas y alianzas que comulgan por un espacio compartido. Voces purgatorias frente a las mediáticas que se impulsan mediante mantras tendenciosos hacia un imaginario de fronteras.

Desde El Lado Oscuro del Raval se disponen saberes e inquietudes que interpelan a la indiferencia de aquellas que discurren por otros lares, desde la distancia necesaria,  aun con el fin de evitar el  abismo intransitado. Compartir el mismo suelo. Poder andar los unos hacia otros sobre el puente del habla. 

En la era del individualismo, resulta vital necesidad que surjan cada vez más espacios de encuentro, rompedores de estigmas infundados, donde imaginar y crear ese horizonte  hacia el que dirigirse, esa utopía que nos alienta y abraza en  la riqueza de lo diverso. Desde la primera persona hacía el plural de quienes, al fin y al cabo, nos deben sostener.

Somos la cara B, aquella que a pesar de los pesares, resulta del  ser, del guardarnos.

——————————————————————————————————————————

La ràdio travessa, replanteja el quotidià, afavoreix el viatge creatiu i se serveix de sinergies esmolades i aliances que combreguen per un espai compartit. Veus purgatorias enfront de les mediàtiques que s’impulsen mitjançant mantres tendenciosos cap a un imaginari de fronteres.

Des del Costat Fosc del *Raval es disposen sabers i inquietuds que interpel·len a la indiferència d’aquelles que discorren per uns altres lares, des de la distància necessària, fins i tot amb la finalitat d’evitar l’abisme  intransitat. Compartir el mateix sòl. Poder caminar els els uns cap als altres sobre el pont de la parla. 

En l’era de l’individualisme, resulta vital necessitat que sorgeixin cada vegada més espais de trobada, trencadors d’estigmes infundats, on imaginar i crear aquest horitzó cap al qual dirigir-se, aquesta utopia que ens encoratja i abraça en la riquesa del divers. Des de la primera persona feia el plural dels qui, al cap i a la fi, ens han de sostenir.

Som la cara B, aquella que malgrat tot, resulta de l’ésser,  del guardar-nos.

El Lado Oscuro del Raval – Día de la radio para todxs – Cap. núm. 49 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Apúntame a la sala (I) – Cap. núm. 48

El Lado Oscuro del Raval camina de la mano de nuestro compañero Rafael Clua, presentando la vida y milagros de su estudio etnográfico “Apúntame a la Sala”, donde se recorren los diferentes entresijos que comprende la Reducción de Daños; como dirían nuestros también queridos “Siniestro Total” ¿Quiénes somos, de dónde venimos, a dónde vamos?…

Si el tiempo no se mide en horas sino en ratos y ratitos, algunos más nos han quedado en el tintero, entre contra-tiempos, nos quedamos con esta primera degustación, a la espera del reencuentro.

Desde el realismo mágico de El Lado Oscuro del Raval!!! Siempre fuertes!!!

——————————————————————————————————————————————————————

El Lado Oscuro del Raval camina de la mà del nostre company Rafael Clua, presentant la vida i miracles del seu estudi etnogràfic “Apunta’m a la Sala”, on es recorren els diferents secrets que comprèn la Reducció de Danys; com dirien els nostres també estimats “Siniestro Total   ” Qui som, d’on venim, a on anem?…

Si el temps no es mesura en hores sinó en ratos y ratitos, alguns més ens han quedat en el tinter, entre contra-temps, ens quedem amb aquesta primera degustació, a l’espera del retrobament.

Des del realisme màgic de El Lado Oscuro del Raval!!! Sempre forts!!!

El Lado Oscuro del Raval – Apúntame a la sala (I) – Cap. núm. 48 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Metanfetamina(dos) – Cap. núm. 47

Extra!!! Extra!!!! La Jenny de “Kitsaferedan” i el nostre doctor Jordi Delàs han vingut a embolicar-la!!!

El Lado Oscuro del Raval s’apropia degudament, -gràcies a la seva participació,- dels seus relats, s’endinsa, novament, en els diferents usos i des/usos de la metamfetamina, així com en la necessitat de capellà, uns certs privilegis normalitzats, sense oblidar de recordar la necessitat imperiosa de xarxes de suport, que siguin diverses i amb una mirada interseccional, en els nostres, aquells que habitem.

Des dels mons de l’absurd, -especial esment a l’atemptat esdevingut en aquests dies en què han desallotjat violentament la casa de totxs, “l’Antiga Massana!, així com la contínua amenaça que sofreixen els diferents espais gestionats per i per al barri, l’amenaça terrorífica i constant que implica l’accés a l’habitatge i els diferents drets que es vulneren al no tenir accés a aquesta, etc.”-, us convidem a compartir el viatge de “El Lado Oscuro de Raval”.

———————————————————————————-

Extra!!! Extra!!!! Jenny de “Kitsaferedan” y nuestro doctor Jordi Delàs han venido a liarla!!!

El Lado Oscura del Raval se apropia debidamente, -gracias a  su participación,- de sus relatos, se adentra, nuevamente,  en los diferentes usos y des/usos de la metanfetamina, así como en la necesidad de cura, ciertos privilegios normalizados, sin olvidar de recordar la necesidad imperiosa de redes de apoyo, que sean diversas y con una mirada interseccional, en nuestros, aquellos que habitamos.

Desde los mundos del absurdo, -especial mención al atentado acaecido en estos días en los que han desalojado violentamente la casa de todxs, “La Antiga Massana!, así como la continua amenaza que sufren los diferentes espacios gestionados por y para el barrio, la amenaza terrorífica y constante que implica el acceso a la vivienda y los diferentes derechos que se vulneran al no tener acceso a esta, etc.”-, os invitamos a compartir el viaje de “El Lado Oscuro del Raval”.

El Lado Oscuro del Raval – Metanfetamina(dos) – Cap. núm. 47 Llegeix més »

EL Lado Oscuro del Raval – espania ¿racista? – Cap. núm. 46

 

Per alguns racons es sentia que els camins del senyor són inescrutables… Des de les ones marcianes de “El Lado Oscuro del Raval”, fem una crida als éssers tot poderosos, o a qui correspongui que, si us plau, ens el posi una miqueta més fàcil.

Prenent les paraules de Safia El Aaddam i el testimoniatge en primera persona del nostre company Andrea, ens introduïm en el contrasentit de la (in)documentació, de les dificultats acceptades a l’hora de poder accedir a una simple cita per a renovar el NIE, les màfies que acaben lucrant-se d’una necessitat, així com la falta d’interès per part de l’administració, a l’hora de solucionar una situació de violència normalitzada.

Des dels marges de la improvisació i l’immediat, aprofitem per a recomanar una lectura, -que hagués de ser obligatòria en aquests temps de la desinformació intencionada-, que aprofundeix amb major profunditat en la necessitat de conèixer a l’altre, al cap i a la fi, a l’igual amb diferent punt de partida; “Espanya racista?”

PROGRAMA PATROCINAT PER LA PANADERIA “EL PADRÓ” LES MILLORS MADALENAS I REPOSTERÍA DE TOTA BARCELONA I LA MILLOR ATENCIÓ!!!!!!

————————————————————————————————————————————————————————–

Por algunos lares se escuchaba que los caminos del señor son inescrutables… Desde las ondas marcianas de “El Lado Oscuro del Raval”, hacemos un llamamiento a los seres todo poderosos, o a quien corresponda que, por favor, nos lo ponga un poquito más fácil.

Tomando las palabras de Safia El Aaddam y el testimonio en primera persona de nuestro compañero Andrea, nos introducimos en el sinsentido de la (in)documentación, de las dificultades aceptadas a la hora de poder acceder a una simple cita para renovar el NIE, las mafias que acaban lucrándose de una necesidad, así como la falta de interés por parte de la administración, a la hora de  solucionar una situación de violencia normalizada.

Desde los márgenes de la improvisación y el inmediato, aprovechamos para recomendar una lectura, -que debiera ser obligatoria en estos tiempos de la desinformación intencionada-, que ahonda con mayor profundidad en la necesidad de conocer al otro, al fin y al cabo, al igual con diferente punto de partida; “España ¿racista?”

PROGRAMA PATROCINADO POR LA PANADERÍA “EL PADRÓ” LES MEJORES MADALENAS Y REPOSTERÍA DE TODA BARCELONA Y LA MEJOR ATENCIÓN!!!!

EL Lado Oscuro del Raval – espania ¿racista? – Cap. núm. 46 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval

Herpes talco y tecno pop – Cap. núm. 45

 

  1. The Meteors – Strange Times Are Coming
  2. Mamá Ladilla – Los Mundos de Yupi
  3. Oscar Mulero – Hyperbolic Paths

Viatgem en iot amb Oscar Mulero, a través de màquines anyenques del futur, descobrint sabers i avançant novetats cuinades des de les profunditats de jEl Lado Oscuro del Raval. No deixeu d’escoltar-nos aquesta vegada, no us decebrà, o sí, qui sap, la qüestió és provar-ho per a poder decidir.

——————————————————————————————————————————————-

Viajamos en yate con Oscar Mulero, a través de máquinas añejas del futuro, descubriendo saberes y avanzando novedades cocinadas desde las profundidades de El Lado Oscuro del Raval. No dejéis de escucharnos esta vez, no os va a decepcionar, o sí, quién sabe, la cuestión es probarlo para poder decidir.

El Lado Oscuro del Raval Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – Peligroso Raval – Cap. núm 44


El Ministerio de Interior ha llevado una investigación donde se sitúa al barrio del Raval como el barrio más peligroso del Estado Español. Como no podía ser de otra manera, a partir de esta noticia ha cundido el más absoluto pánico y, inmediatamente, nos hemos puesto a salvo, viajando al subsuelo Colectic(vo). Mientras el ruido de metralla nos alcanzaba por los diferentes puntos cardinales, nos han surgido una serie de cuestiones, previas al acabose de nuestra existencia. Qué se debe entender por violencia, quién determina que un barrio es más seguro que otro, para quién, cómo se llega a esa conclusión, con qué objetivo. Desde el espacio de divagación que nos propone El Lado Oscuro del Raval,  trataremos de encontrar una respuesta a todo el sinsentido que nos envuelve.


El Ministeri d’Interior ha portat una recerca on se situa al barri del Raval com el barri més perillós de l’Estat Espanyol. Com no podia ser d’una altra manera, a partir d’aquesta notícia ha condit el més absolut pànic i, immediatament, ens hem posat fora de perill, viatjant al subsol Colectic(*vo). Mentre el soroll de metralla ens aconseguia pels diferents punts cardinals, ens han sorgit una sèrie de qüestions, prèvies al acabose de la nostra existència. Què s’ha d’entendre per violència, qui determina que un barri és més segur que un altre, per a qui, com s’arriba a aquesta conclusió, amb quin objectiu. Des de l’espai de divagació que ens proposa, El Lado Oscuro del Raval, tractara de trobar la resposta a aqueste sense sentit que ens envolta.

https://www.ivoox.com/5-peligroso-raval-audios-mp3_rf_137000962_1.html

 

El Lado Oscuro del Raval – Peligroso Raval – Cap. núm 44 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – “Viaje al absurdo del (in)sanitario”- Cap. núm 43


Viaje al absurdo del (in)sanitario
Esta vez, desde el Lado Oscuro del Raval viajamos a través de los inhóspitos caminos recorridos hasta conseguir, al fin, la aceptación del, tan añorado, Tratamiento Sustitutivo con Heroína, para los usuarios de heroína. Parece redundante, pero desgraciadamente no lo es; para ello contamos con nuestro compañero de ondas y de vidas en común Jordi que ha sido la primera persona, en toda Catalunya, que tiene acceso a este tratamiento y con el doctor Jordi Delas, un aventurero de lo sanitario que se ha atrevido a realizar las demandas oportunas dirigidas a aquellos órganos determinantes correspondientes.
Llegados a este punto en el que todo parece un juego de palabras, una parábola infinita/o una espiral que nos engulle, a través del relato, desmenuzamos los arduos entresijos de este viaje al centro del absurdo y, como siempre, contados en primera persona por lxs protagonistas.
Desde el Lado Oscuro del Raval desenredando la perversidad del entramado.

_________________________________________________________

Viatge a l’absurd del (*in)sanitari
Aquesta vegada, des del Costat Fosc del *Raval viatgem a través dels inhòspits camins recorreguts fins a aconseguir, a la fi, l’acceptació del, tan enyorat, Tractament Substitutiu amb Heroïna, per als usuaris d’heroïna. Sembla redundant, però desgraciadament no ho és; per a això comptem amb el nostre company d’ones i de vides en comú Jordi que ha estat la primera persona, en tota Catalunya, que té accés a aquest tractament i amb el doctor Jordi *Delas, un aventurer del sanitari que s’ha atrevit a realitzar les demandes oportunes dirigides a aquells òrgans determinants corresponents.
Arribats a aquest punt en el qual tot sembla un joc de paraules, una paràbola infinita/o una espiral que ens engoleix, a través del relat, esmicolem els ardus secrets d’aquest viatge al centre de l’absurd i, com sempre, comptats en primera persona per *lxs protagonistes.
Des del Costat Fosc del *Raval desembolicant la perversitat de l’entramat.

El Lado Oscuro del Raval – “Viaje al absurdo del (in)sanitario”- Cap. núm 43 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – “Violencias exponenciales” –Cap. núm. 42

 

 

No hay lugar para la indiferencia, actuar es un imperativo que nos interpela, de nada sirven los días conmemorativos contra la violencia de género, el día de la mujer y demás, si dejamos en los márgenes a las que, además de sufrir diferentes violencias por cuestión de género, desde las mismísima administración y demás entidades que dependen de esta, se las revictimiza.
Desde El Lado Oscuro del Raval queremos dar voz a esas personas. Las únicas que se encuentran en disposición de desarrollar la narrativa precisa que describa el agravio habitual que implica encontrarse en el abismo de los márgenes. Este programa, desgarra a todo aquel ser sintiente que lo escuche. Destructivo y necesario, va por las usuarias de drogas, las trabajadoras sexuales o por supervivencia, va por las racializadas, por las transexuales y por todas aquellas invisibilizadas.

____________________________________________________________________

No hi ha lloc per a la indiferència, actuar és un imperatiu que ens interpel·la, de res serveixen els dies commemoratius contra la violència de gènere, el dia de la dona i altra, si deixem en els marges a les quals, a més de sofrir diferents violències per qüestió de gènere, des de les #mateix administració i altres entitats que depenen d’aquesta, les hi revictimitza.
Des del Costat Fosc del Raval volem donar veu a aquestes persones. Les úniques que es troben en disposició de desenvolupar la narrativa precisa que descrigui el greuge habitual que implica trobar-se en l’abisme dels marges. Aquest programa, estripa a tot aquell ser sintiente que l’escolti. Destructiu i necessari, va per les usuàries de drogues, les treballadores sexuals o per supervivència, va per les racialitzades, per les transsexuals i per totes aquelles invisibilitzades.

El Lado Oscuro del Raval – “Violencias exponenciales” –Cap. núm. 42 Llegeix més »

El Lado Oscuro del Raval – “Hijxs de puta todxs” –Cap. núm. 41

 

 

 

El Lado Oscuro del Raval torna amb energies renovades disposades a continuar teixint llaços entre les diferents realitats del barri. Ni un pas enrere encara és la premissa que abraça a aquelles persones que es neguen a les inèrcies pretensioses que tracten d’empènyer cap als màrgens.

A través de les onades que ens abracen es descobreixen les forces dispars que uneixen des de la diversitat.

___________________________________________

El Lado Oscuro del Raval vuelve con energías renovadas dispuestxs a seguir tejiendo lazos entre las diferentes realidades barriales. Ni un paso atrás sigue siendo la premisa que abraza a aquellxs que se niegan a las inercias pretenciosas que tratan de empujar hacia los márgenes.

A través de las ondas que nos abrazan se descubren las fuerzas dispares que unen desde la diversidad.

El Lado Oscuro del Raval – “Hijxs de puta todxs” –Cap. núm. 41 Llegeix més »

Desplaça cap amunt