Un any més hem participat en la Festa Major del Raval! Aquest any hem fet una ràdio comunitària al carrer! Si, si, si! Vam tallar el carrer dels Salvador per muntar una ràdio! Va participar la cap de la Colla gegantera, les veïnes que es van apropar i les joves de l’entitat com a tècniques.
Va ser una estona agradable parlant de la festa major, les millors cançons que hi ha per la festa major, la història de la Colla Gegantera i la veu de les veïnes!
Us deixem amb el magnífic programa que va sortir entre totes! Esperem que ho gaudiu!
El Lado Oscuro del Raval te invita a adentrarte en los mundos de las reducciones de daños y los diferentes planteamientos que acompañan. Sumando desde la crítica constructiva con mirada inclusiva, orientada al beneficio de los comunes, ya que no únicamente acontece al interpelado en primera persona, sino que mañana cualquiera puede verse incluido en la suma que conforma la amalgama de sentidos y placeres compartidos.
Que las olas de la oscuridad te abracen y reconforten como viene haciéndolo a las aquí presentes.
El LadoOscuro del Raval et convida a endinsar-te en els mons de les reduccions de danys i els diferents plantejaments dels quals s’acompanya. Sumant des de la crítica constructiva amb mirada inclusiva, orientada al benefici dels comuns, ja que no únicament esdevé a l’interpel·lat en primera persona, sinó que demà qualsevol pot veure’s inclòs en la suma que conforma l’amalgama de sentits i plaers compartits.
Que les ones de la foscor t’abracin i reconfortin com ho fa a les aquí presents.
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
Nadie mejor que Galeano para definir el sinsentido de lo que aquí se trata.
Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los na-
dies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto
la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la
buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en
lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los na-
dies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se le-
vanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de
escoba.
Los nadies : los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies : los ningunos, los ninguneados, corriendo la
Liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica
Roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.
― Eduardo Galeano, The Book of Embraces
Ningú millor que Galeano per definir el sense sentit del tema que aquí es tracta.
“Sueñanlaspulgas con comprarse un perroysueñanlosna–
dies con salir de pobres, que algúnmágicodíallueva de pronto
la buenasuerte, que llueva a cántaros la buenasuerte; pero la buenasuerte no llueveayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznitacae del cielo la buenasuerte, por mucho que losna–
dies la llamenyaunque les pique la mano izquierda, o se le– vantencon el piederecho, o empiecenel añocambiandode
escoba. Losnadies :loshijos de nadie, losdueños de nada. Losnadies :losningunos, losninguneados, corriendo la Liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunquesean.
Que no hablanidiomas, sinodialectos. Que no hacenarte, sinoartesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son sereshumanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sinobrazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica
Roja de la prensa local. Losnadies, que cuestanmenos que la bala que los mata.”
― Eduardo Galeano, The Book of Embraces
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
La música como fiel amiga que alimenta el alma, que empuja a viajar en un solo cerrar de ojos y de atención, que conduce a insospechados presentes del sintiente. Experiencias propias de quien construye y dirige la amalgama de infinitas redes sonoras formando tejidos que envuelven desde la raíz hacia el descubrimiento de nuevas constelaciones musicales.
Un infinito casual lleno de sentidos a los que abrazarte, que te invitan a despegar del ruidoso silencio en el que nos hallamos!!!! Abre las puertas del sentir y déjate acompañar por El lado Oscuro del Raval!!! Juntos hasta los sonidos remotos comunitarios!!! Allá vamos!!!!
La música com amiga fidel que alimenta l’ànima, que empeny a viatjar en un sol tancar d’ulls i d’atenció, que condueix a presents inesperats del fet de sentir. Experiències pròpies de qui construeix i dirigeix l’amalgama d’infinitats de xarxes sonores formant teixits que embolcallen des de les arrels fins al descobriment de noves constel·lacions musicals.
Un infinit casual ple de sentits als que abraçar-se, que conviden a enlairar-se del sorollós silenci en el qual ens trobem!!!! Obre les portes del fet de sentir i deixat acompanyar por El ladoOscuro del Raval!! Junts fins als sons més remots comunitaris!! Allà anem!!
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
Relatos en primera persona, sinceros, en ocasiones desgarradores. Dirigidos desde lo más profundo del mismísimo ser confiesa. El Lado Oscuro del Raval se dispone a mostrar la otra orilla, esa a la que, seguramente, nadie te va a recomendar visitar, aquel lugar que no se alcanza por voluntad propia, sino mediante una espiral de situaciones que te arrastran hasta límites insospechados, donde, ni la imaginación más Kafkiana tiene alcance.
Relats en primera persona, sincers, a vegades esquinçadors. Dirigits des del més profund del mateix ser confessa. El LadoOscuro del Raval es disposa a mostrar l’altra riba, aquesta a la qual, segurament, ningú et recomanarà visitar, aquell lloc que no s’aconsegueix per voluntat pròpia, sinó mitjançant una espiral de situacions que t’arrosseguen fins a límits insospitats, on, ni la imaginació més Kafkiana té abast.
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Que la bur(r)ocràcia no freni el nostre camí, que no ens impedeixi mostrar el conjunt de sabers que ens construeixen com a ser que estima i pot. Denunciem a la societat de l’espectacle i de l’absurd que s’esforça a apartar al divergent, al que menysprea la diferència que suma i construeix el pensament únic dominant excloent.
Des de ElLadoOscuro del Raval us convidem a navegar entre les ondes desobedients de l’ordre dogmàtic!!! Ni un pas enrere!!!
Que la bur(r)ocràcia no frene nuestro camino, que no nos impida mostrar el conjunto de saberes que nos construyen como ser que quiere y puede. Denunciamos a la Sociedad del espectáculo y del absurdo que se empeña en apartar al divergente, al que desprecia la diferencia que suma y construye el pensamiento único dominante excluyente.
Desde El Lado Oscuro del Raval os invitamos a navegar entre las ondas desobedientes del orden dogmático!!! Ni un paso atrás!!!!
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
? El Lado Oscuro del Raval proposa un clar al·legat a la vida, i és per això que des de la foscor ressorgim cada dia cap a la llum. La llum del barri, la llum comunitària, la llum inclusiva. Però la llum cegadora la dirigim als ens sometents. No doblegaran al comú de les que sentim i que cohabitem aquests espais compartits.
Falten paraules per descriure l’enormement agraïdes que estem a entitats com el Sindicat de Habitatge del Raval, un clar exemple de lluita comunitària que advoca per la vida!!! La seva lluita!!! La nostra lluita!!!!
Com explica aquesta benvolguda banda, Los Enemigos, la “vida mata”, i en aquest cas, el pervers maltractador en el qual s’ha convertit l’accés a l’habitatge, també; i no sols això sinó que genera desigualtats, diferents tipus de violència, malalties, tant físiques com mentals i una infinitat de patiments de les que que s’acompanya.
Gràcies a Joana, un gran exemple de compromís i lluita dirigida als seus iguals. Gràcies, de nou, al Sindicat de Habitatge del Raval, així com a totes aquelles entitats que s’esforcen per aconseguir un món millor, un món més just.
Des de El Lado Oscuro del Raval, des del barri, des de la comunitat, fins a la victòria sempre!!!
? El Lado Oscuro del Raval propone un claro alegato a la vida, y es por ello que desde la oscuridad resurgimos cada día hacia la luz. La luz del barrio, la luz comunitaria, la luz inclusiva. Eso sí, la luz cegadora se la dirigimos a los entes sometedores. No van a doblegar al común de los sintientes que cohabitamos estos espacios compartidos.
Faltan palabras que alcancen describir lo enormemente agradecidas que estamos a entidades como el Sindicat de Habitatge del Raval, un claro ejemplo de lucha comunitaria que aboga por la vida!!! Su lucha, nuestra lucha!!!!
Como cuenta esa querida banda, “Los Enemigos”, la “vida mata”, y en este caso, el perverso maltratador en el que se ha convertido el acceso a la vivienda, también; y no sólo eso, sino que genera desigualdades, diferentes tipos de violencia, enfermedades tanto físicas como mentales, así como diversos sufrimientos de los que se acompaña.
Gracias a Joana, un gran ejemplo de compromiso y lucha dirigida a sus iguales. Gracias, nuevamente, al Sindicat de Habitatge del Raval, así como a todas aquellas entidades que se esfuerzan por conseguir un mundo mejor, un mundo más justo.
Desde El Lado Oscuro del Raval, desde el barrio, desde la comunidad, hasta la victoria siempre!!!
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
Avui, des de l’activitat d’audiovisuals amb el Taller sant Jordi, la Carme ens llegeix una de les seves poesies. A ella li agrada molt escriure i volia posar-li veu a les seves creacions
? Ens diu Juan-Carles Melich que el poder intel·ligent, amable, no opera de front contra la voluntat dels subjectes sotmesos, sinó que dirigeix aquesta voluntat al seu favor. És més afirmatiu que negador, més seductor que repressor. S’esforça a generar emocions positives i a explotar-les. Sedueix en lloc de prohibir. No s’enfronta al subjecte, li dona facilitats.
Segons Byung-Chul Han, al seu recent assaig titulat com; «Psicopolítica». Ens diu que, el poder intel·ligent s’ajusta a la psique en lloc de disciplinar-la i sotmetre-la a coaccions i prohibicions. No ens imposa cap silenci. Al contrari: ens exigeix compartir, participar, comunicar les nostres opinions, necessitats, desitjos i preferències; això és, explicar la nostra vida. Aquest poder amable és més poderós que el poder repressiu. Escapa a tota visibilitat. La present crisi de llibertat consisteix en el fet que estem davant una tècnica de poder que no nega o sotmet la llibertat, sinó que l’explota. El botó de m’agrada és el seu signe.
A partir d’aquí, s’exposa un debat distès d’una part dels éssers que habiten El Lado Oscuro del Raval tractant d’endinsar-se en pretèrites “intel·ligències” – si és que van haver-n’hi, i en possibles resultats derivats d’elles, així com en aquest futur que no es veu, que ja ens assenyalaven els «nostres» Eskorbuto.
Tant i fa el resultat, ja no es tracta ni de vèncer ni de convèncer sinó que escoltis El Lado Oscuro del Raval, aquest viatge a enlloc tan necessari.
? Nos dice Juan-Carles Melich que el poder inteligente, amable, no opera de frente contra la voluntad de los sujetos sometidos, sino que dirige esa voluntad a su favor. Es más afirmativo que negador, más seductor que represor. Se esfuerza en generar emociones positivas y en explotarlas. Seduce en lugar de prohibir. No se enfrenta al sujeto, le da facilidades.
Según Byung-Chul Han, en su reciente ensayo titulado como; Psicopolítica. Nos dice que,el poder inteligente se ajusta a la psique en lugar de disciplinarla y someterla a coacciones y prohibiciones. No nos impone ningún silencio. Al contrario: nos exige compartir, participar, comunicar nuestras opiniones, necesidades, deseos y preferencias; esto es, contar nuestra vida. Este poder amable es más poderoso que el poder represivo. Escapa a toda visibilidad. La presente crisis de libertad consiste en que estamos ante una técnica de poder que no niega o somete la libertad, sino que la explota. El botón de me gusta es su signo.
A partir de aquí, se expone un debate distendido de una parte de los seres que habitan El Lado Oscuro del Raval tratando de adentrarse en pretéritas “inteligencias” – si es que las hubieron-, y en posibles resultados derivados de ellas, así como en ese futuro que no se ve, que ya nos señalaban nuestros Eskorbuto.
No importa el resultado, ya no se trata ni de vencer ni de convencer sino de que escuches El Lado Oscuro del Raval, ese viaje a ninguna parte tan necesario.
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
En aquest lloc web fem servir cookies per a millorar la teva experìència navegant. Si continues en aquest lloc estàs donant el seu consentiment i acceptant les nostres cookies així com la nostra política de cookies.
ACEPTAR
