Relatos Salvajes de revista y mucho más, de cuplé, boleros y demás territorios que nos envuelven en una amalgama de diferentes sentires, en conclusión; somos barrio, y necesitamos del barrio para subsistir!!! Devora la Picara nos guía entre las diversas constelaciones del espectáculo!! Que El Lado Oscuro del Raval te siga arropando!!!!
Relats Salvatges de revista i molt més, de cuplet, boleros i altres territoris que ens envolten en una amalgama de diferents sentires, en conclusió; som barri, i necessitem al barri per a subsistir!!!! Devora la Picara ens guia entre les diverses constel·lacions de l’espectacle!! Que El LadoOscuro del Raval et continuï emparant!!!
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
Relatos salvajes, porque nadie dijo que fuera fácil, aunque no por ello íbamos a dejar de seguir en la lucha. El Lado Oscuro del Raval comparte una vida de lucha, de supervivencia, desde las trincheras de aquellas personas que, a pesar de los pesares, sigue intentando hacerlo mejor. Quien esté libre de culpa que tire la primera piedra.
Relats salvatges, perquè ningú va dir que fos fàcil, però no per això, deixarem de seguir en la lluita. El LadoOscuro del Raval comparteix una vida de lluita, de supervivència, des de les trinxeres d’aquelles persones que, malgrat els pesars, continua intentant fer-ho millor. Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
La música habla por sí misma, como decían en aquella emisora de radio que a tantxs nos influyó, “eres lo que escucha”. Desde El Lado Oscuro del Raval, nos permitimos la licencia de añadir, así como lo que vives. Esperamos que nos acompañen una semana más a través, en este caso, de las ondas musicales.
Lista de canciones.
André Rieu – O Fortuna (Carmina Burana – Carl Orff)
La música parla per si mateixa, com deien en aquella emissora de ràdio que a tants/es ens va influir, “ets el que escoltes”. Des d’El ladoOscuro del Raval, ens permetem la llicència d’afegir, així com el que vius. Esperem que ens acompanyin una setmana més a través, en aquest cas, de les ones musicals.
Llistat de cançons:
André Rieu – O Fortuna (Carmina Burana – Carl Orff)
Pink Floyd – Money
Bob Marley & TheWailers
Triana – Tu frialdad
Metallica – Nothingelsematters
VascoRossi – Vita spericolata
La PerraBlanco – DoggieRag
La PerraBlanco – ItsFunbutItsWrong
Rod Stewart – Maggiemay
MiguelRios – Mis amigosdóndeestarán
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
Desde el otro lado del sinsentido de un viaje espacial capitaneado por una inocente perrita llamada Laika, a los demonios que nos surgen a los diferentes seres habitantes de las ondas terrícolas, pasando por sonidos histriónicos que endulzan al oído más fino. Al aquí estoy cuando me necesites si esta es tu voluntad. ¿Qué cosa es el amor?, decía nuestra queridísima Liliana Felipe, medio pariente del dolor, y continuaba regocijándose entre su preciosa narrativa y la musicalidad que la acompañaba, llegando a la idea de a quién le importa.
El Lado Oscuro del Raval y sus divagaciones musicales te invitan a que sigas acompañándonos hasta donde gustes, sin Apolos ni submarinos en busca de un Titánic, nos tienes a tu lado a la distancia de un click!!!
Des de l’altre costat del sense sentit d’un viatge especial capitanejat per una innocent gosseta anomenada Laika, els dimonis que ens sorgeixen als diferents éssers habitants de les ondes territorials, passant pels sons histriònics que endolcien l’oïda més fina. Aquí estic si em necessites, si aquesta és la teva voluntat. Quina cosa és l’amor?, deia la nostra estimadíssima Liliana Felipe, mitja parenta del dolor, i continuava alegrant-se entre la seva preciosa narrativa i la musicalitat que l’acompanyava, arribant a la idea que a qui l’importa.
El LadoOscuro del Raval i les seves divagacions musicals et conviden que continuïs acompanyant-nos fins on vulguis, sense Apolos ni submarins en cerca d’un Titànic, ens tens al teu costat a la distància d’una clic!!!!
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
Volvemos agradecidos al nuevo reencuentro. Una temporada más, luchadorxs y renovadxs, como el nuevo estudio de grabación que nos facilita la cooperativa Colectic, que además nos ilumina en los diferentes quehaceres que ofrece el camino.
Comenzamos con experiencias en primera persona y diferentes sentires y perspectivas de abordaje, acompañadxs de la amalgama de desgarradores sonidos que, como las conversaciones, no dejan indeferente.
Esta vez le robamos y adaptamos las palabras de la Orquesta Mondragón, y desde El Lado Oscuro del Raval, os invitamos a viajar con nosotrxs, si quiere gozar, a mil y un lugar, y disfrute, de todo al pasar…
Tornem agraïts per un nou retrobament. Una temporada més, lluitadxrs i renovats, com el nou estudi de gravació que ens facilita la cooperativa Colectic, que a més a més ens il·lumina en els diferents quefers que ofereix el camí.
Comencem amb experiències en primera persona i diferents sentiments i expectatives d’abordatge, acompanyats i acompanyades de l’amalgama que trenquen el cor de sons que, com les conversacions, no deixen indiferent.
Aquest cop robem i adaptem les paraules de l’orquesta Mondragón, i des del LadoOscuro del Raval, us convidem a viatjar amb nosaltres, si vols gaudir, a mi i un lloc, i gaudi, de tot al passar…
Llistat de cançons: 1.-Ketekalles – Cuchillos. 2.-Biznaga – Divino Fracaso 3.- Sara Hebe – Historika
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
El Lado Oscuro del Raval vuelve a tomar las palabras de Galeano, cuando a través de su escritura en El libro de los abrazos, recoge la etimología de RECORDAR; Del latín re-cordis, volver a pasar por el corazón. De la misma manera que lo han hecho nuestros compas de la Asociación Catalana de Integración y Desarrollo Humano (ACIDH). Decir que a través de las ondas de este programa se puede escuchar la entrevista que les realizamos, no sería del todo cierto, ya que a día de hoy nuestras compas también son El Lado Oscuro del Raval, así como nosotras mismas nos sentimos parte de ACIDH. Seguimos tejiendo nuevos entramados unificadores que no entienden de etiquetas ni de diversidad de funciones fijas, sino de espacios de comunicación e interpelación, hacia la voz íntima y humana de aquellas personas no tan escuchadas, somos tribu y atesoramos un sinfín de historias que corren el riesgo de pasar desapercibidas si no realizamos el ejercicio de la memoria que significan estos espacios compartidos-convividos.
De Uruguay a Chile, con Violeta Parra y las gracias a la vida por estos tesoros compartidos!!! Que la fuerza de El Lado Oscuro del Raval nos siga iluminando el camino
El LadoOscuro del Raval torna a agafar les paraules de Galeano, quan a través de la seva escriptura en “El libro de losabrazos” recull l’etimologia de “Recordar”; del llatí re-cordis, tornar a passar pel cor. De la mateixa manera que ho han fet els nostres companys de l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH). Cal dir que a través de les ones d’aquest programa es pot escoltar l’entrevista que els hi fem, no seria del tot cert, ja que avui els nostres companys també són part d’El LadoOscuro del Raval, així com nosaltres mateixes ens sentim part d’ACIDH.
Continuem teixint nous entramats unificadors que no entenen d’etiquetes ni de diversitat de funcions fixes, sinó d’espais de comunicació i interpel·lació, cap a la veu íntima i humana d’aquelles persones que no són tan escoltades, com tribu i atresorem un sense fi d’històries que tenen el risc de passar desapercebudes si no realitzem l’exercici de la memòria que significa aquests espais compartits-conviscuts.
Des d’Uruguay a Xile, amb Violeta Parra i les gràcies de la vida per aquests tresors compartits!! Que la força d’El LadoOscuro del Raval ens continuï il·luminant el camí.
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
Ante todo mucha calma, ya suficiente tiene cada cual con su autoculpa como para imponer al semejante. Ajenos a realidades impuestas aunque no por ello tan distantes de lo que se puede llegar a presumir. El abismo puede estar más cerca de lo aparente, y es por ello necesario tejer hilos entre las implicadas, ya que somos más de lo que se pretende aparentar. Mañana puede ser cualquiera, y que ese cualquiera tenga los recursos necesarios para sentirse arropada y acompañada en todo momento.
Hacia El Lado Oscuro del Raval, ni un paso atrás!!!
Sobretot amb molta calma, ja suficient té cadascú amb la seva autoculpa per imposar al semblant. Aliens a realitats imposades tot i que no per això tan distants del que es pot arribar a presumir.
L’abisme pot estar més a prop del que sembla, i és per això necessari teixir fils entre les implicades, ja que som més del que es pretén aparentar. Demà pot ser qualsevol, i que aquest qualsevol tingui els recursos necessaris per a sentir-se abrigallada i acompanyada en tot moment.
Cap ElLadoOscuro del Raval, ni un pas enrere!!
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
Un any més hem participat en la Festa Major del Raval! Aquest any hem fet una ràdio comunitària al carrer! Si, si, si! Vam tallar el carrer dels Salvador per muntar una ràdio! Va participar la cap de la Colla gegantera, les veïnes que es van apropar i les joves de l’entitat com a tècniques.
Va ser una estona agradable parlant de la festa major, les millors cançons que hi ha per la festa major, la història de la Colla Gegantera i la veu de les veïnes!
Us deixem amb el magnífic programa que va sortir entre totes! Esperem que ho gaudiu!
El Lado Oscuro del Raval te invita a adentrarte en los mundos de las reducciones de daños y los diferentes planteamientos que acompañan. Sumando desde la crítica constructiva con mirada inclusiva, orientada al beneficio de los comunes, ya que no únicamente acontece al interpelado en primera persona, sino que mañana cualquiera puede verse incluido en la suma que conforma la amalgama de sentidos y placeres compartidos.
Que las olas de la oscuridad te abracen y reconforten como viene haciéndolo a las aquí presentes.
El LadoOscuro del Raval et convida a endinsar-te en els mons de les reduccions de danys i els diferents plantejaments dels quals s’acompanya. Sumant des de la crítica constructiva amb mirada inclusiva, orientada al benefici dels comuns, ja que no únicament esdevé a l’interpel·lat en primera persona, sinó que demà qualsevol pot veure’s inclòs en la suma que conforma l’amalgama de sentits i plaers compartits.
Que les ones de la foscor t’abracin i reconfortin com ho fa a les aquí presents.
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! ?️??????
Nadie mejor que Galeano para definir el sinsentido de lo que aquí se trata.
Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los na-
dies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto
la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la
buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en
lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los na-
dies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se le-
vanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de
escoba.
Los nadies : los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies : los ningunos, los ninguneados, corriendo la
Liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica
Roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.
― Eduardo Galeano, The Book of Embraces
Ningú millor que Galeano per definir el sense sentit del tema que aquí es tracta.
“Sueñanlaspulgas con comprarse un perroysueñanlosna–
dies con salir de pobres, que algúnmágicodíallueva de pronto
la buenasuerte, que llueva a cántaros la buenasuerte; pero la buenasuerte no llueveayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznitacae del cielo la buenasuerte, por mucho que losna–
dies la llamenyaunque les pique la mano izquierda, o se le– vantencon el piederecho, o empiecenel añocambiandode
escoba. Losnadies :loshijos de nadie, losdueños de nada. Losnadies :losningunos, losninguneados, corriendo la Liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunquesean.
Que no hablanidiomas, sinodialectos. Que no hacenarte, sinoartesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son sereshumanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sinobrazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica
Roja de la prensa local. Losnadies, que cuestanmenos que la bala que los mata.”
― Eduardo Galeano, The Book of Embraces
Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.
..que el Lado Oscuro del Raval os acompañe!!!
Ús de cookies
En aquest lloc web fem servir cookies per a millorar la teva experìència navegant. Si continues en aquest lloc estàs donant el seu consentiment i acceptant les nostres cookies així com la nostra política de cookies.
ACEPTAR