lluita

El lado Oscuro del Raval – “ Barcelona en (de)construcción” prog.núm 34

Desde la admiración a los de la margen izquierda, a pesar de no comulgar con la pérdida de la esperanza, ni de la ilusión, cuando posiblemente continúan los problemas sin hallar solución, desde las inercias de la vida, que consumen nuestras vidas. Así como quien sigue los caminos, no caemos rendidos ante cualquier maldición, cierto es que el pasado ha pasado como que por él nada hay que hacer, el presente lo transitamos y el futuro, futuro es. Posiblemente la mentira siga mandando y causando sensación, la verdad sea de quien la dispone, pero sobreviviremos a la frustración!!!! El Lado Oscuro del Raval toma las palabras de Eskorbuto, para presentar los entresijos ofreciendo miradas (de)construidas, dirigidas a esa ciudad que habitamos y a veces nos hace invisible como las de Italo Calvino.

Que las luces del consumo nos respeten la mirada!!!

_________________________________________________________________________________

Des de l’admiració als del marge esquerre, malgrat no combregar amb la pèrdua de l’esperança, ni de la il·lusió, quan possiblement continuen els problemes sense trobar solució, des de les inèrcies de la vida, que consumeixen les nostres vides. Així com qui segueix els camins, no caurem rendits davant de qualsevol maledicció, cert és que el passat ha passat com que per ell no hi ha res a fer, el present ho transitem i el futur, futur és.
Possiblement, la mentida continuï manant i causant sensació, la veritat és de qui la disposa, però sobreviurem a la frustració!!! El Lado Oscuro del Raval pren les paraules d’Eskorbuto, per presentar els secrets oferint mirades (de)construides, dirigides a aquesta ciutat que habitem i, a vegades, ens fa invisibles com les d’Italo Calvino.
Que les llums del consum ens respectin la mirada!!!!

Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.

Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! 🎙️🔥🖤🎶🎵

El lado Oscuro del Raval – “Relatos Salvajes” prog.núm 27

Àmbit prevenció, Colectic.coop, Ravalmedia

Relatos salvajes, porque nadie dijo que fuera fácil, aunque no por ello íbamos a dejar de seguir en la lucha. El Lado Oscuro del Raval comparte una vida de lucha, de supervivencia, desde las trincheras de aquellas personas que, a pesar de los pesares, sigue intentando hacerlo mejor. Quien esté libre de culpa que tire la primera piedra.

_______________________________________________________________________________________________

Relats salvatges, perquè ningú va dir que fos fàcil, però no per això, deixarem de seguir en la lluita. El Lado Oscuro del Raval comparteix una vida de lluita, de supervivència, des de les trinxeres d’aquelles persones que, malgrat els pesars, continua intentant fer-ho millor. Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.

Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.

Llarga vida a la ràdio que dóna veu a qui se li ha pres!! 🎙️🔥🖤🎶🎵🤘🏿

El Lado Oscuro del Raval – “Refugiados” prog.núm 20

Àmbit prevenció, Colectic.coop, Drets Culturals, El lado Oscuro del Raval, Ravalmedia, Ravalmèdia, Taller de Ràdio

Nadie mejor que Galeano para definir el sinsentido de lo que aquí se trata.

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los na-
dies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto
la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la
buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en
lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los na-
dies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se le-
vanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de
escoba.
Los nadies : los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies : los ningunos, los ninguneados, corriendo la
Liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica
Roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

― Eduardo Galeano, The Book of Embraces

Ningú millor que Galeano per definir el sense sentit del tema que aquí es tracta.

“Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los na–
dies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto
la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la
buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en
lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los na–
dies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se le–
vanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de
escoba.
Los nadies : los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies : los ningunos, los ninguneados, corriendo la
Liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica
Roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.”

― Eduardo Galeano, The Book of Embraces

Aquest programa està fet gràcies a la feina de la Fundació Àmbit Prevenció i la cooperativa Colectic.

..que el Lado Oscuro del Raval os acompañe!!!

“auto-imatge”

Colectic.coop, General, Ravalmèdia, Ravalnet, Taller Sant Jordi

Durant els tallers d’audiovisuals fets amb el Taller Sant Jordi vàrem crear espais, cercles de paraula, per compartir vivències personals, expressar com ens sentíem i com ens veiem, ..”autoimatge, autoconcepte”.

El resultat, un vídeo molt xulo que vàrem presentar a les jornades del Cooperem en la Diversitat 2022, que aquest any avançaven sota el lema L’autoestima i la identitat, com la vivim? com la sentim? ..amb l’objectiu de conèixer i dialogar, creuar mirades i anàlisi de manera conjunta els i les adolescents i joves dels Districte i les persones amb diversitat funcional sobre les situacions que es troben, apropar-nos a les situacions quotidianes que viuen al nostre entorn, i entrar en diàleg sobre drets, dificultats, i oportunitats.

Vàrem analitzar des de diferents punts de vista la vinculació de la construcció de la identitat en la joventut i l’adolescència amb conceptes com l’autoestima, la imatge, els cànons de “normalitat”, etc.

El projecte Cooperem en la diversitat va néixer fa 10 anys i hi participen diferents entitats de joves del districte així com les entitats de persones amb discapacitat gràcies al suport de l’equip tècnic de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Espai Jove Palau Alòs.

La idea general és treballar de manera conjunta l’apropament dels dos col·lectius, els joves i les persones amb discapacitat, per generar espais de sensibilització i sinergies.

Ús de cookies